Un altre Madriversari.

 

Quinze n'hagués fet. 

I m'hagués despertat amb certa recança, com si la sensació del primer dia seguís latent. Recordo aquell diumenge, l'he escrit tantes vegades! 

Aquest any era dissabte. No ha calgut que sonés el despertador. He tingut temps de respirar fons i recordar aquells petits racons que segueixen sent màgia, que van robar-me el cor i que segueixen sent casa.

Els cafès del Paco. Les truites de la Juana. Els vermuts al barri. 

Recordo com m'agradava Madrid de nit, caminant en silenci intentant descobrir què hi havia més enllà de les presses; soferta a totes les vicissituds.

Recordo com m'agradava inventar les històries dels passatgers del Metro; comprar llibres de segona mà.

Recordo com m'agradava; encara.

---

A Madrid també hi vaig plorar molt i vaig aprendre a aixecar-me per poder tornar a caure. Vaig haver de trobar un racó de mar en terra ferma, tot i que aquesta part mai em va acabar de convèncer...

Un incís, suposo.

--- 

Avui era dissabte. No ha calgut que sonés el despertador. Després de respirar fons, recordar, viure, somriure i abraçar, m'ha arribat a les mans una carta que m'ha tornat al mite del Fènix... Sempre ben amunt! 

Allà i aquí.

Celebro haver tornat.